Seguidores

viernes, 8 de febrero de 2008

CARENCIA (A Ricardo González)

Jace tiempu que llevu pensandu
de que jorma le igo a mi tierra
los sentires que nacin del pechu,
loh amores qu'el alma me ciegan.
¿Es locura esti amor de recuerdus
o es nostalgia de vida extremeña?
¿Es acasu, palabra d'un sueñu
que pretendi ser voz de nacencia
o es la pura verdá d'un empeñu
de icirle a la genti las penas,
el doló que llevamus adrentu,
la palabra que más jondu suena?
¡El querel por la madri callandu,
la carencia que mus dici, ¡TIERRA!
¡La carencia que sigue latiendu
en el triste sentil de l'ausencia!
***
Eladio San Juan